respecte m. Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte; consideració de l'excel·lència d'alguna persona o d'alguna cosa que ens porta a no faltar a ella; consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció. Per un respecte exagerat a l'opinió de la gent. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. El respecte a la religió. Per respecte a la santedat del temple... El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix. Infondre algú respecte per la seva força hercúlia. | fer respecte Imposar respecte per la seva força, per la seva superioritat, pels seus poders, etc. | respectes humans Mirament excessiu que algú té per l'opinió que els altres es puguin formar sobre ell. | faltar al respecte No guardar a algú aquella consideració que pertoca. || Deferència, sentiment de reverència, envers algú per raó dels seus mèrits, de l'edat, del rang, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres, els superiors. Tenir un gran respecte als seus pares, als seus mestres. | Tenir un gran respecte als morts. || Punt de vista. En aquest respecte. Bo per molts respectes, sota molts respectes. | respecte a [o respecte de] loc. prep. Pel que fa a. || de respecte Tingut a prevenció. Cotxe de respecte. Àncora de respecte
Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, el seu rang, el seu saber, la seva edat, etc
Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte
Consideració de l'excel·lència d'alguna cosa que porta a no faltar-hi
Manifestació concreta d'aquest sentiment amb accions o paraules
Consideració de la superioritat de força d'algú o de quelcom que porta a evitar-ho, a no afrontar-ho
Cadascuna de les pàgines en blanc, al principi o al final d'un llibre, deixades generalment per raons de plegatge quan les pàgines impreses no donen un nombre enter de plecs
No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca
2 comentaris:
Para empezar atendiendo a la frase atribuida a Erasmo “La principal esperanza de una nación descansa en la adecuada educación de su infancia”
Desde luego, La educación* es uno de los pilares de toda sociedad si bien atendiendo a Maslow el primero es el de la necesidad de cobertura de las necesidades básicas, y la segunda la seguridad, en su sentido mas amplio del término, la educación nos permitiría bien si cabe afianzar mas estos dos primeros términos y desarrollar todos los demás. El desarrollo y prosperidad del ser humano se basa en su capacidad del conocimiento, y la educación es la herramienta fundamental, o principio ontológico. Sin conocimiento dificil cabida tienen el respeto.
Compartir
Como bien decia Mª Jesús, a destacar el término compartir, no se quien dijo aquello de que viendo los castillos de Francia se entendía la revolución Francesa, quizás por aquello de compartir, que uno no puede vivir en un palacio rodeado de miseria porque la miseria se te acaba comiendo, pero volviendo al tema, quizás en este contexto de compartir no sea el que nos ocupa, si no el compartir un espacio público, o como decia Gandi, que había suficiente espacio para todos.
Me pregunto si la cuestión es la carencia de la conciencia de que lo público es nuestro, de uno y cada uno de nosostros, la carencia de pertenencia a una colectividad que con aciertos y errores construye un espació publico, que quienes deciden quienes nos representa, somos nosotros, y los ponemos nosotros, nuestra convivencia es nuestra y depende de uno y cada uno de nosotros, donde no hubiera cabida para el “ellos” porque no hay ellos.
Seria fantástico que nos pudiéramos sentir orgullosos de nuestra colectividad, de nuestra casa, de nuestro pueblo, de nuestra nación y de nuestro mundo. Pero eso no es posible sin posible sin el respeto y sin la compasión, en definitiva sin una actitud hacia la convivencia.
Quizás deberemos desarrollar también el término compasión, quizás mas adelante
Publica un comentari a l'entrada