Dilluns passat va tenir lloc la segona sessió de l’Espai de debat educatiu, que va comptar amb la presència de gairebé vint persones, amb algunes cares repetides i d’altres de noves en relació a la primera sessió. Després de comentar, primer, alguns aspectes relacionats amb aquest bloc i la seva arrencada, i després, que a partir de la propera sessió els resums d’aquestes els farà un/a dels/es presents, de manera rotativa i voluntària, els i les participants van començar a debatre diferents aspectes relacionats amb el respecte, que es van centrar en el respecte a les persones (tot i reconeixent que el concepte de respecte és molt més ampli i abarca més terreny, com el respecte a la vida, l’entorn, les coses, a un mateix, o al mobiliari urbà).
Un dels primers punts de discussió va ser determinar qui és mereixedor de respecte: requereixen un tractament diferent un veí, el rei o una institució? Una major jerarquia implica un més gran respecte? O, per contra, tothom mereix el mateix respecte? Tutejar algú és rebaixar el to del respecte? Una persona gran ha de ser més respectada que un/a nen/a? Quina diferència hi ha entre protocol, normes i respecte?
Posteriorment, el debat es va centrar en la figura de les persones adultes i en l’exemple que aquestes donen als infants. Hi va haver un cert acord en què molts adults (que actualment són pares i mares) van ser educats en una època autoritària en què hi havia molta por i/o contenció i que això, a l’època actual, s’ha traduït en un alliberament i una major permissivitat, potser excessiu, envers als fills/es; una desorientació que pot arribar a confondre als nens i nenes. En aquest sentit, tothom va coincidir que els adults mal educats estan donant mal exemple, que els petits només en són les víctimes i que les persones adultes han d’assumir l’obligació de ser models de conducta. I es va plantejar un nou dubte: com reconduir la situació si el model no és l’ideal?
La pluja d’idees va continuar amb la determinació de quines pautes s’han de donar als infants: s’han d’introduir poques normes i com més clares millor? O la normativa ha de ser clara i flexible al mateix temps? S’han d’introduir normes primer de manera estricta o rígida i, amb els anys, s’aniran modulant?
Finalment es va concloure que mitjançant l’Espai de debat educatiu es pot arribar a totes les persones adultes, fer extensiva la problemàtica, reflexionar-hi i, fins i tot, contribuir a posar-hi solució. Es va valorar positivament que, de moment, se’n parli, i ja es va pensar en la possibilitat de fer accions concretes, com una secció de recomanació de lectures al bloc, elaborar un document que es pugui presentar a tot el municipi, buscar algun eslògan tipus “El Masnou no falta al respecte”, o fer un concurs de dibuixos escolars relacionats amb el tema, entre d’altres.
Un dels primers punts de discussió va ser determinar qui és mereixedor de respecte: requereixen un tractament diferent un veí, el rei o una institució? Una major jerarquia implica un més gran respecte? O, per contra, tothom mereix el mateix respecte? Tutejar algú és rebaixar el to del respecte? Una persona gran ha de ser més respectada que un/a nen/a? Quina diferència hi ha entre protocol, normes i respecte?
Posteriorment, el debat es va centrar en la figura de les persones adultes i en l’exemple que aquestes donen als infants. Hi va haver un cert acord en què molts adults (que actualment són pares i mares) van ser educats en una època autoritària en què hi havia molta por i/o contenció i que això, a l’època actual, s’ha traduït en un alliberament i una major permissivitat, potser excessiu, envers als fills/es; una desorientació que pot arribar a confondre als nens i nenes. En aquest sentit, tothom va coincidir que els adults mal educats estan donant mal exemple, que els petits només en són les víctimes i que les persones adultes han d’assumir l’obligació de ser models de conducta. I es va plantejar un nou dubte: com reconduir la situació si el model no és l’ideal?
La pluja d’idees va continuar amb la determinació de quines pautes s’han de donar als infants: s’han d’introduir poques normes i com més clares millor? O la normativa ha de ser clara i flexible al mateix temps? S’han d’introduir normes primer de manera estricta o rígida i, amb els anys, s’aniran modulant?
Finalment es va concloure que mitjançant l’Espai de debat educatiu es pot arribar a totes les persones adultes, fer extensiva la problemàtica, reflexionar-hi i, fins i tot, contribuir a posar-hi solució. Es va valorar positivament que, de moment, se’n parli, i ja es va pensar en la possibilitat de fer accions concretes, com una secció de recomanació de lectures al bloc, elaborar un document que es pugui presentar a tot el municipi, buscar algun eslògan tipus “El Masnou no falta al respecte”, o fer un concurs de dibuixos escolars relacionats amb el tema, entre d’altres.
1 comentari:
Bon dia a tothom
crec que és molt important que ens enviem documents d’aquests, En Ruben té tota la raó.
És cert que aquest fet passa, ens ho diuen professionals que atenen al jovent i per això cal que les famílies tingueu coneixement del què fan els vostres fills i filles i que els respectarem més si els posem unes pautes (veure sense por la paraula límits) perquè l'Educació es dóna entre la família i l’escola. al carrer hi ha altres pautes que no totes són dolentes: altres persones, altres conductes, altres valors, altres patrons que els ajuden a integrar-se a aquesta societat i a treballar i viure.
Però el carrer no educa, la societat tampoc (encara que hi ha associacions que cal fer créixer perquè també i ho fan i molt bé, i el propi municipi té iniciatives positives, en aquest sentit..
un dels grans eixos, on la ciutadania heu de fer pressió és l'OCI. perquè les empreses majoritàriament es mouen per criteris econòmics i de consum.
Podríem posar comentaris al blog, en relació a això?
a veure si podem avançar en la propera trobada amb el màxim de participació i punts de vista
també us enviaré un document comentari que va sortir el dilluns passat al periòdico sobre els Mossos d’esquadra i Internet
ffins aviat
Maria Jesús
Publica un comentari a l'entrada